Els microhubs urbans, centres de distribució dins de la ciutat, donen resposta a una última milla cada vegada més extensa.

En ciutats com Barcelona, molts centres logístics s'han desplaçat fora del nucli urbà en les últimes dècades. El sòl és més barat, però l'operativa es complica: més distància fins al client final i més vehicles entrant a la ciutat.

I a això se suma la pressió del comerç electrònic. A Espanya, una de cada cinc compres ja es fa en línia, segons l'INE, i les vendes s'han multiplicat per 34 des de 2005. El volum de paquets no deixa de créixer i aquest augment es concentra, sobretot, en el tram final.

Així s'explica que la logística ja generi fins al 20% del trànsit urbà, segons Deloitte.

Els microhubs són una peça clau per a ordenar l'última milla. Actuen com a punts intermedis: reben comandes en vehicles de gran grandària i els redistribueixen en rutes curtes, moltes vegades amb bicicleta, com ja fan empreses com Cargobici a Barcelona.

Tenen dos usos clars. Alimenten punts de recollida —com lockers o botigues— i serveixen com a origen dels lliuraments a domicili. En zones denses, redueixen la presència de furgonetes perquè permeten concentrar el repartiment en menys vehicles i més lleugers.

A Barcelona, el repte és convertir aquests microcentres logístics en una aposta a gran escala. Per a això fa falta implicació pública i ús real per part dels operadors. Fins a 2024 va haver-hi una experiència amb 43 microhubs, 16 d'ells en aparcaments, però la iniciativa no es va consolidar.

El contrast el veiem a París, on diversos operadors treballen amb microhubs dins de la ciutat i formen part de l'operativa diària del repartiment. Un estudi de 2010, The impacts of logistics sprawl, concloïa que les emissions addicionals generades per la dispersió de la logística fora de la ciutat entre 1974 i 2008 van ser 30 vegades superiors als estalvis reeixits amb els centres logístics urbans impulsats per l'Ajuntament. Tot apunta al fet que la major presència de microhubs en els últims anys ha ajudat a corregir part del problema.

Els experts no sempre coincideixen en com optimitzar l'última milla, però sí en una idea: fan falta espais intermedis dins de la ciutat. Els microhubs tenen molt recorregut en la logística urbana.