L’última milla —el tram logístic final fins a arribar a la porta del client— continua sent el més costós, complex i contaminant de la cadena logística. I mentre el comerç electrònic no deixa de créixer, els consumidors exigeixen lliuraments més ràpids, sostenibles i econòmics.
Els drons poden formar part de la resposta a aquest repte. I sí, cada cop estem més a prop de veure’ls en acció, sobrevolant les nostres ciutats.

Amazon lidera l’última milla des de l’aire
Amazon Prime Air ja fa repartiments des de l’aire, a nivell pilot, a les ciutats nord-americanes de College Station (Texas) i Tolleson (Arizona). Al març, el responsable del servei, David Carbon, celebrava a LinkedIn l’arribada d’una comanda en un temps rècord de només 31 minuts i 30 segons.
Segons CNBC, alguns veïns es queixen del nivell alt de soroll, que comparen amb motoserres o amb un eixam d’abelles, però la demanda és elevadíssima i tot apunta que les noves generacions d’aquests vehicles voladors seran molt més silencioses.
A Europa, el Regne Unit i Itàlia són els països on Amazon vol llançar la seva logística d’última milla amb drons, encara a l’espera dels permisos necessaris.

I a Espanya, quan veurem l’automatització dels lliuraments a casa del client?
L’any 2021 ja es va fer una prova pilot a Villaverde Bajo (Madrid): drons van repartir menjar i paquets utilitzant les terrasses com a punt de lliurament.
I encara que no parlem d’última milla en sentit estricte, els darrers mesos també hem vist avenços interessants. El Grup Tragsa ha provat a Conca l’ús de drons capaços de transportar càrregues de fins a 30 quilos en obres. I a la Vall d’Aran, el Conselh Generau ha iniciat una prova per fer arribar subministraments ramaders i equipament rural amb drons que poden portar fins a 100 quilos.

Obstacles en el camí
Tot i els avenços, l’adopció massiva encara troba barreres:

• Regulació: les normatives sobre vols autònoms i BVLOS encara estan en desenvolupament en molts països. A Espanya, el Reial decret 517/2024 simplifica les operacions amb drons i designa ENAIRE com a proveïdor d’informació comuna per a l’espai aeri U-space (reservat a operacions automatitzades amb drons).
  • Costos operatius: la inversió inicial en infraestructura i tecnologia és elevada.
  • Limitacions tècniques: l’autonomia de vol, la capacitat de càrrega i les condicions meteorològiques afecten la viabilitat.
  • Acceptació social: resistència dels veïns per motius de privacitat, seguretat i soroll.

Tot i així, les projeccions són contundents: segons un estudi recent de Deloitte, els drons podrien reduir el cost per paquet de 60 a 4 dòlars i consumir fins a un 94 % menys d’energia que els mètodes tradicionals.