En els últims anys, els vehicles autònoms amb rodes han guanyat protagonisme en una última milla urbana cada vegada més complexa per la pressió del comerç electrònic. Funcionen bé en zones pacificades, campus o àrees residencials, amb recorreguts curts i repetitius, i per això són una de les solucions per al tram final del repartiment. Quan hi ha trànsit, les rutes canvien constantment o els lliuraments es compliquen, deixen de ser viables.

Es tracta de petits vehicles sense conductor que circulen per voreres i fan lliuraments directes al client en distàncies curtes. La seva lògica és simple: moure comandes des d'un punt pròxim —una botiga, un restaurant o microhubs, que són petits centres de distribució dins de la ciutat— fins al client final, en recorreguts predictibles i amb pocs imprevistos.

Un bon exemple és Vaive Logistics, una empresa sorgida de la Universitat Politècnica de Catalunya. La companyia, en fase precomercial, treballa amb un model de lísing: no s'encarrega del repartiment, sinó que posa els vehicles a la disposició d'operadors logístics.

Hi ha iniciatives que ja tenen els seus vehicles als carrers, com Starship Technologies, fundada a Estònia al 2014 pels creadors de Skype, amb seu a San Francisco i que ja ha superat els 9 milions de lliuraments en diversos països. El seu model se centra en comandes de proximitat —menjar, compra diària o enviaments en campus universitaris—, sobretot als Estats Units.

A Europa, vehicles desenvolupats per Starship Technologies s'utilitzen per al repartiment de menjar de la plataforma foodora en ciutats com Estocolm o Praga.

La cadena alemanya de supermercats REWE ja utilitza aquests vehicles a Hamburg. Després d'una fase de proves, fa lliuraments en un radi d'entre 1,5 i 2 quilòmetres al voltant d'una de les seves botigues, en el barri de Barmbek.

El servei té algunes limitacions:

• No es reparteixen productes voluminosos
• No es lliuren productes congelats
• Queden fora articles que requereixen condicions especials de conservació

Els vehicles autònoms amb rodes aporten el seu gra de sorra a l'agilitació de l'últim tram logístic, però, com ocorre amb els drons —també utilitzats per a lliurar menjar en cases i oficines—, no són una solució universal.
Ni aquests vehicles ni els drons substitueixen al repartidor en tots els casos, sinó que cobreixen trams molt concrets del repartiment.

En última milla, no guanya qui introdueix més tecnologia, sinó qui tria l'adequada per a cada escenari. Si no és així, perd sentit.