El capítol dedicat al contenidor marítim en el llibre Fifty Things That Made the Modern Economy explica de manera amena com el cost de transportar una tona de mercaderia va passar de 420 dòlars a 50 dòlars entre 1954 i 2017.

Avui, el repte és un altre: entendre què costa realment cada decisió logística. Triar una ruta, un proveïdor o un mode de transport té conseqüències que no sempre es veuen a primera vista:

• Retards que trenquen els terminis previstos
• Terminis llargs en els quals els diners queden immobilitzats mentre el producte viatja i encara no s'ha cobrat
• Regulacions i aranzels que encareixen enviaments o els deixen bloquejats durant dies

L'anàlisi de costos ha d'anar més enllà de la logística. Amb una visió de cost to serve, una ruta deixa d'avaluar-se només pel preu del transport. Amb aquesta mentalitat, una decisió ja no es pot prendre des d'un sol departament. Els responsables logístics expliquen què ocorre en l'operativa quan una decisió genera problemes. La direcció financera tradueix aquests efectes en marge i en tensions de liquiditat. I l'àrea fiscal avalua, des de l'inici, si l'opció triada compensa des d'un punt de vista tributari.

Moltes empreses descobreixen que el problema és com es repartien els costos. Durant anys s'ha treballat amb mitjanes: s'assigna el mateix cost a clients, productes o rutes molt distintes. Aquesta òptica pot servir per a fer una lectura agregada del negoci, però no per a decidir bé.

Quan s'analitza quant costa realment servir a un client concret, amb un producte determinat i unes condicions específiques, apareixen sorpreses. Rutes que semblaven eficients deixen de ser-ho. Clients grans deixen de ser rendibles. I decisions que funcionaven en l'agregat comencen a fallar quan es baixa al detall: les comandes són petites i freqüents, amb canvis d'última hora i devolucions habituals? O els enviaments són més grans, previsibles i amb menys excepcions?

No és un plantejament teòric. Amazon, per exemple, ha explicat com el redissenyo de la seva xarxa logística als Estats Units —acostant l'estoc al client final— li va permetre reduir el seu cost to serve en més de 45 centaus per comanda en un sol any, segons eMarketer. No es va limitar a abaratir el transport: va reduir distàncies, incidències i el treball extra que generen.

Per a entendre aquestes diferències, moltes empreses han començat a mesurar quant costa realment servir a cada client. Es tracta d'evitar decisions que semblen raonables sobre el paper i acaben erosionant marges en la pràctica.