Reduir inventari sempre va ser un objectiu de la logística. El problema és que, durant dècades, només es podia aconseguir assumint més riscos: trencaments d'estoc i vendes perdudes. Però algunes empreses estan aconseguint operar amb menys producte en el magatzem sense perdre capacitat de servei. No perquè prevegin millor el futur, sinó perquè reaccionen abans quan alguna cosa canvia.

Inditex és un bon exemple d'aquest canvi. El seu model logístic no es basa a acumular estoc “per si de cas”, sinó a escurçar al màxim el temps entre el que passa en botiga i la decisió operativa. Produeix en sèries curtes, recull dades de venda a les botigues de manera contínua i ajusta fabricació i distribució en cicles molt breus.

Quan una peça té èxit, es reposa amb rapidesa. Quan no, deixa de produir-se. El menor nivell d'inventari no augmenta el risc: ho redueix, perquè l'empresa pot rectificar abans.

Decathlon aborda el mateix problema des d'un altre angle. No tant reduint cicles de producció, sinó augmentant la visibilitat operativa al llarg de tota la cadena. La seva aposta ha estat substituir l'acumulació d'inventari per informació fiable en temps real.

La companyia ha desplegat RFID —etiquetes que permeten identificar i localitzar cada producte de manera automàtica i en temps real— de manera massiva en producció, magatzems, transport i botigues. Cada producte s'identifica i se segueix al llarg del procés. La lògica de l'estoc evoluciona: ja no fa falta tenir molt de producte per a protegir-se de la incertesa, perquè la incertesa és menor.

Gràcies a aquesta visibilitat, Decathlon sap què hi ha, on està i quin ritme de sortida té cada referència. L'inventari deixa de ser una estimació i passa a ser una dada. D'aquesta manera es reposa amb precisió, es detecten desviacions abans que es converteixin en problemes i es reacciona sense recórrer a matalassos excessius.

El benefici està a la vista: menys inventari immobilitzat i menys risc operatiu al mateix temps.

Durant anys, reduir inventari significava acceptar més trencaments d'estoc i més tensió en l'àrea logística. Avui, algunes empreses estan aconseguint just el contrari: atendre bé al seu mercat amb menys estoc.

Quan l'empresa no pot reaccionar a temps

• Inventari alt com a xarxa de seguretat
• Decisions espaiades, basades en previsions
• Correccions tardanes, quan el problema ja és palpable
• Estoc per a tapar la falta de coordinació

Quan l'empresa sí que pot reaccionar a temps

• Inventari més baix com a resultat, no com a punt de partida
• Decisions freqüents basades en dades reals
• Correccions primerenques, quan encara hi ha marge
• Informació i coordinació substitueixen a l'acumulació d'estoc